tarna ·


Pedaç de roba.

Milagros Feixa. Rins.

Forma normativa: no en consta.

Fonts escrites:

– DCVB:

TARNA f. 
|| 1. Cadascuna de les dues parts en què es divideix una cosa en esmitjar-se (Organyà, Solsona); cast. gajo, tajada. a) Una tarna d’ou: la meitat d’un ou dur.—b) Unes tarnes: un cap d’animal sense llengua ni cervell, que per a coure’l i menjar-se’l el divideixen en dues parts (Solsona).  || 2. Pedaç, tros de roba, especialment el que s’aplica a apedaçar o adobar peces de vestit (Ribagorça, Pallars Sobirà, Tremp); cast. trapo. Fon.: táɾna (Pont de S., Senterada, Solsona); táɾnɛ (Sort, Tremp, Organyà). Etim.: V. estarmar.

L’accepció que donem es correspon amb l’accepció 2 del DCVB. La mateixa font la relaciona amb estarnar. Aquesta darrera es defineix com estellar, asclar, o dividir en parts, i ja veiem que la situa en diversos punts de l’Alta Ribagorça:

ESTERNAR v. tr. 
Esberlar; llevar una estella, dividir en dues parts un cos dur (Bonansa, La Seu d’U., Tremp, Boí, Pla d’Urgell, Vimbodí, Solsona, Cardona); cast. partir. «He llançat una pedra i s’ha esternat». Ous esternats: ous durs migpartits (La Seu d’U., Boí, Solsona, Cardona). Esternar-se de riure: estellar-se, riure amb grans contorsions (Vimbodí).
Fon.: astaɾná (Bonansa, Boí, Tremp); asteɾná (La Seu d’U., Artesa); əstəɾná(Solsona, Cardona).
Sinòn.: estellar, esberlar.
Etim.: incerta. Joan Coromines ha proposat (BDC, xxiii, 289) l’ètim llatí *ex-tĕrnare, ‘dividir en tres parts’ (cf. esquinçar de *ex-quīntiāre, ‘dividir en cinc parts’); però també és possible que la forma originària de esternar sigui esdernar,derivat de derna.

Transcripció fonètica:

[‘tarna]

Entrades similars