taleiar ·


A algú, no passar-li desapercebuda una persona o una cosa.

Antonieta Navarri. Bonansa

Susana Ariño Rosó

Guillem Monsó Ramon; Alícia Gordum Peiró. El Pont de Suert

Maribel Abad. Vilaller

Corresponent normatiu:

atalaiar

Fonts escrites:

– DCVB:

TALAIAR o ATALAIAR: 5. refl. Adonar-se, haver esment d’una cosa (Empordà, Berguedà, Plana de Vic, Ribagorça, Pallars, Urgell); cast. darse cuenta, percatarse. No talayant-se la enamorada dona de la emboscada que li tenien, Curial, ii, 128. Perquè l’home no’s taleiés que ella era bruixa, Scriptorium setembre 1928. Sense que el Ros se n’atalaiés, Víct. Cat., Ombr. 62.

– DIEC:

Atalaiar: intr. pron. [LC] Adonar-se. No ens vam atalaiar de la seva arribada.

Transcripció fonètica:

[tale’ja]

Entrades similars