ramatge


Conjunt de rames.

Sabina Lapedra. Taüll

Fonts escrites:

-DIEC:

m. Conjunt de rames d’un arbre.

-DCVB:

1. Brancam, conjunt de rama abundant (d’un o molts arbres); cast. ramaje. Descompon es verd ramatge, Aguiló Poes. 40. Van al clar de lluna per sota el ramatge | blanques visions, Alcover Cap al tard 18. a) Llet de ramatge: la llet de cabres que per comptes d’herbes mengen fulles i branques d’arbusts (Aguiló Dicc.).
2. Figura ornamental que imita la forma de les branques d’arbres o arbusts; cast. ramaje. Un pali d’altar, de seda, vermell, ab ramages verts, doc. a. 1356 (Rubió Docs. cult. i, 175). Rodella ab una creu ab alguns rematges, doc. a. 1546 (Alós Inv. 52). Ayguamanils… treuen els patges, y tovallons de bells ramatges, Oliver Obres, i, 241.

Transcripció fonètica:

[ra’maʧe]

Entrades similars