ràfel ·


Part de la teulada que sobresurt del pla d’una façana.

Sabina Lapedra. Taüll

Corresponent normatiu: ràfec.

Fonts escrites:

-DCVB:

ràfec: Porció extrema de la teulada, que surt més enllà de la línia vertical de la façana; cast. alero, saledizo. Y tot lo demés de la paret se posarà lo rafech, doc. a. 1639 (arx. de Valls). El vent corna sota el ràfec de la meva teulada, Ruyra Parada 12. Les llengües de foc pugen més altes que els ràfels, Salvador FB 16. a) per ext., La canal o sèquia posada a l’extrem de la teulada per a conduir l’aigua de pluja a la cisterna o altre dipòsit (Gandesa, Calasseit).

Transcripció fonètica:

[‘rafel]

Entrades similars