rader -a ·


Últim. Ells foren les raderes persones a entregar-ho.

Teresa del Hiero Dies. El Pont de Suert

Corresponent normatiu: darrer.

Fonts escrites:

darrer: Que va o està situat darrera els altres, en lloc, en temps o en dignitat; cast. último. Deffayliment… si primer no fos en les coses damuntdites, impossíbol cosa fóra que hi fos darrer, Llull Gentil 75. Moanquelo que és lo darrer lloch de Castella a la entrada de Aragó, Muntaner Cròn., c. 92. En Bernat de Sarrià finà sos dies… en lo derrer dia de deembre, Pere IV, Cròn. 72. Vingua la mort sobre mi, que és lo darrer remey de tots los mals, Tirant, c. 6. Despedint-se per darrera volta del vehinat, Pons Auca 327. Serà la darrera vegada que m’embolicaré amb senyorets, Ruyra Parada 30. a) Venir (o romandre) darrer: venir o romandre enrera dels altres. Romanien algunes atzembles que venien derreres, Pere IV, Cròn. 169. Los comptes de Trestamena y de Dénia tremeteren-nos-ho a dir, que una vegada passassen lo pont… ells romandrien derrers, Pere IV, Cròn. 363. Un gentil hom… anant en companya de molts altres gentils hòmens… aturà’s més darrer de tots, Tirant, c. 28.—b) Es darrers dies: el carnestoltes (Mall., Men.); cast. carnaval. Ja ve la comparsa de mestre Tomàs; | ell y sos manobres solen fer cada any | uns bons derrers dies ab concòrdia y pau, Penya Poes. 202. «Sa Corema passarà | així com es Darrers Dies; | a Pasco hi haurà novies | i tots ‘nirem a ballar» (cançó pop. Mall.).—c) A darrers: a la darreria, als últims dies. A darrers del mes…, a la casa hi hagué una gran commoció, Puig Servitud 154.
|| adv. En darrer terme. Un quartonet de vi de sa bota congrenyada que han encetada derrer, Rosselló Many. 82.

Transcripció fonètica:

[ra’de]

Entrades similars