puiar ·


Anar de baix a dalt, d’un punt a un altre situat en un nivell més alt.

Pau Blancas Galera. El Pont de Suert

Corresponent normatiu: pujar.

Fonts escrites:

-DCVB:

pujar: 1. a) intr. Passar a un lloc més alt; anar de baix a dalt. Hom puja per los jusans escalons als subirans, Llull Cont. 326, 1. Al matí .. pugen les vapors de la terra a ensús, Llull Felix, pt. 3, c. 3. Farà puyar al cap de la torra dos o tres hòmens seus, Commem. 142. No puygs en cambra, e no cauràs d’escala, Jahuda Dits, c. 67. Altres són portats entorn ab grans rodes e pujen amunt e devallen continuament, Metge Somni iii. Al cel só pujada, Villena Vita Chr., c. 26. Segueixo pujant per una regió pedregosa, Massó Croq. 12. Pujar a cavall: posar-se sobre un cavall o altra bístia per cavalcar.—b) refl. i acompanyat de la partícula en (pujar-se’n). Ador-te, Senyor, com te’n pugest als cels, Llull Blanq. 8, 6. Aprés pujam-nos-en en les muntanyes de Jaca, Pere IV, Cròn. 69. Aquí veurets violers | qui se’n pugen pels noguers, Turmeda Diuis. 6. Ladonchs… pugí-me’n en lo munt de Radope, Metge Somni iii. Pujau-vos-ne en vostra fortalea, Tirant, c. 91. I rampa amunt pujant-se, arramben feixucs còdols, Atlàntida vi. Núvols de vapor… se’n pugen cap an el sostre, Rosselló Many. 24.—c) tr., posant com a règim directe el mot expressador del lloc per on es passa cap a un nivell més alt. Hi’ls encontra, pujant la scala, Somni J. Joan 326. Puix era perill pujar tan gran costa, Passi cobles 32. I els jovençans pujaren l’aspra costa, Alcover Poem. Bíbl. 53.

Transcripció fonètica:

[pu’ja]

Entrades similars