primal -a


Que té (un animal oví, boví o caprí) d’un a dos anys de vida.

Laia Pascual Serra. El Pont de Suert

Fonts escrites:

-DIEC:

adj.Que té d’un a dos anys de vida, s’aplica a un animal oví, boví o cabrum.
m.Animal primal.

-DCVB:

1. Fill de l’ovella o de la cabra des que ha complert un any fins que en té dos o prop de tres (or., occ., val., bal.); cast. primal. Los carnicers deuen dir e nomenar als compradors la carn de quiyna bèstia és; e si’ls serà demanat si és primal, si no u és deuen dir que no, e si és primal deuen dir que hoc, Cost. Tort. IX, xvi, 5. De la festa d’Assensió tro a la festa de Sent Andreu, liura de moltó primal e de moltó de quatre dents, doc. a. 1313 (BABL, xii, 378). Una primala s’enfilava a espipellar una figuera, Galmés Flor 142.
2. Fill o filla de la vaca des que compleix un any fins a dos o tres (Alcoi, Benilloba); cast. ternero.
3. Porc jove de sis mesos (Sort); porc de nou mesos en amunt (Bagà); porc d’un any (Andorra); porc d’un a dos anys (Vall d’Àneu, Senterada, Ribagorça); cast. cochinillo.
4. fig. Jovenet, tendre d’edat. Dient que los vells són més de voler | que’ls jóuens de barbes, primals imperfectes, Proc. Olives 1708.

Nota: El DIEC recull també l’entrada primala com a substantiu i amb el significat “d’animal primal femella”.

Transcripció fonètica:

[pɾi’mal]

Entrades similars