pr’avall ·


Cap avall, amb connotació de moviment en curs o alternat: mo’n anem pr’avallja són pr’avall. S’oposa a pr’amont. Té una aplicació general, però prou sovint s’usa en context de transhumància: anar pr’amont remet a anar a la montanya a l’estiu, o tornar de la plana. Anar pr’avall remet a marxar cap a la plana a la tardor. En general, el terme pr’avall remet a la terra plana: pr’avall se hi pose la boira, d’hivern.

 

Transcripció fonètica:

[pɾa’βaʎ]

Entrades similars