perea ·


Inclinació a no treballar, a no fer res. Mi fa molta perea anar a girar l’herba, però ho hem de fer.

Sebastià Jordà Ruiz. El Pont de Suert

Corresponent normatiu: peresa.

Fonts escrites:

-DIEC:

peresa: f.Repugnància al treball, a l’acció. Tenir peresa.
f.Lentitud a obrar. Si no fos per la teva peresa ja hauríem acabat.

-DCVB:

peresa: 1. Repugnància al treball o a l’activitat; lentitud per a obrar; cast. pereza. Los ve més de perea e més de son e més de negligència, Llull Cont. 117, 23. Glotonia engenra peresa, Llull Cavall. 28 vo. Sensa perea ell hi muntà, Spill 6348. No penseu que sia per peresa lo no escriurer de ma mà, Lacavalleria Gazoph. Espolsa la peresa que t’arna i et consum, Alcover Poem. Bíbl. 90.
|| 2. Brutor adherida als genolls, sobretot dels infants que s’arrosseguen per terra (Ribera del Flamisell, Centelles, Montblanc, Camp de Tarr.).
Refr.
—a) «La peresa és mare (o parenta) de la pobresa»; «Peresa porta pobresa»; «Perea, clau de pobrea» (val.).—b) «Contra peresa, una vara de freixe» (Vallès): es diu humorísticament parodiant la frase del catecisme: «Contra peresa, diligència».—c) «Peresa, ¿vols sopes?—Sí.—Doncs fes-te’n.—No en vull» (or.). «Perea, ¿vols sopes?—Fica-me-les en la boca.—Home, rosega-les!—Meneja’m les barres!» (val.): diàlegs amb què es critica la negligència i l’estupidesa dels qui deixen perdre coses avantatjoses per no molestar-se a guanyar-se-les.

Transcripció fonètica:

[pe’ɾea]

Entrades similars