padella ·


Paella. Els diumenges mengem padella d’arròs.

Elvira Pascual Serra. El Pont de Suert

Corresponent normatiu: paella.

Fonts escrites:

-DCVB:

paella: 1. Recipient de ferro, de base circular i de vores inclinades i de poca altura, amb un mànec llarg o amb dues anses petites, que serveix per a fregir ous, patates o altres aliments; cast. sartén. Una paella de ferre per peix a fregir, doc. segle XIV (BSAL, x, 370). Una paeila gran ab sa giradora, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Item més payella que s’és perduda, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 215). Una pahela [sic] e una ola de aram que compraren los sclaus, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 130). La payela estant al foch ab oli bullent, Serra Gèn. 288. Vermella spuma, la qual bullia e feya brogit de paella ab poch oli bullent, Curial, iii, 22. Els engirbaré la payella, Pons Auca 112.
2. Atuell de forma semblant a la paella de la cuina. Paella de la cola: recipient on els fusters couen l’aiguacuit (val.). Paella d’escalfar el llit: escalfador del llit (Ll., Urgell). Paella de malalt: orinal molt baix de vores, que serveix per a les evacuacions dels malalts que no poden llevar-se del llit.
3. Guisat típicament valencià, d’arròs cuit amb carn de pollastre, conill o porc, peix, mariscos, caragols, llegums i altres ingredients; cast. paella. Tornen a la seua alqueria a menjar-se la sabrosa paella, Guinot Capolls 50. Fer una paella, o Anar de paella: fer una forada on es menja un d’aquests guisats (val.).

Transcripció fonètica:

[pa’ðeʎa]

Entrades similars