orc -a


Persona de poc enteniment, poca-solta.

La vall de Boí. Àngel Monsó Porté

Maria Jesús Llorens i Cambray. El Pont de Suert

Sabina Lapedra. Taüll

Fonts escrites:

– DCVB:

adj. a) Lleig, dolent, repulsiu (Sort, Ribera de Cardós, Bonansa, Senterada, Conca de Tremp). «No hi ha res més orc que un cap de mort». «Els colors d’aquesta roba, a la primera rentada, es tornen lo més orc del món». «Fa un temps orc». Passeja la mirada pel Rosselló: | lo cel li sembla rúfol, lo país orc, Canigó viii.b) Dolent moralment, que molesta, que fa malvestats (Conflent, Cerdanya, Vall de Ribes).—c) Beneitot, orni (Esterri d’Àneu, Tortosa). Fer l’orc: fer el beneit, fer coses irracionals (Pallars).

– DIEC:


adj. Rúfol. Fa un temps orc.
adj.Dolent, inhospitalari, s’aplica a una terra.
adj.Carregós, enutjós. Aquell home orc.
adj. Esquerp.
m.fer l’orc Fer el ximple, fer bestieses.

Transcripció fonètica:

[‘ɔɾk]

Entrades similars