ninou ·


Regal fet pel padrí de bateig el dia d’any nou al fillol.

Amado Cortinat. Castanesa

Corresponent normatiu: no en consta.

Fonts escrites:

-DCVB:

1. Primer dia de l’any (Empordà, Garrotxa, La Selva, Ripollès, Gironès, Guilleries, Lluçanès, Plana de Vic, Vall d’Àneu); cast. año nuevo. Aquí uenguem ans de Nadal e romanguem tro a Ninou en Oriola, Jaume I, Cròn. 433. Yo partiré aprés ninou tantost en tal guisa que yo seré ab vós per tot lo mes de giner, doc. a. 1330 (Anuari IEC, ii, 322). Lo primer dia de janer qui és appellat Ninou, Pere IV, Cròn. 379. Un cas estrany, | en lo món nou, | jorn de Ninou | se esdevench, Spill 1650.
2. Estrena en diners o en llepolies, que es dóna el dia de cap d’any a les criatures que feliciten per la diada (Bonansa, Sort, Pobla de S., Vall d’Àger). Quan els nois van a les cases a felicitar, diuen: «Voleu dar-nos ninou, avui que és bon dia?» i els donen diners o botifarra o altra cosa de menjar (Pobla de S.). De l’anada dels infants a felicitar, se’n diu «anar a ninou» (Bonansa). A Àger, la fórmula petitòria dels infants és: «Mos voleu fer de ninou, que us guardarem la vaqueta i el bou?»

 Etim.: del llatí anni novi, ‘de l’any nou’.

Transcripció fonètica:

[nin’ɔw]

Entrades similars