montanya ·


Espai on el bestiar transhumant passa l’estiu, pastures altes: el bestiar són a la montanya. La montanya de Durro boguea amb la de Boí.

Espai muntanyós per oposició a la plana, en context relatiu a la transhumància o a les relacions interterritorials: el pla i la montanya; equivalent respectivament a pr’amont i pr’avall.

La referència semàntica de la forma ribagorçana es diferencia de l’accepció general, en el sentit que es restringeix a un determinat espai definit per l’ús que se’n fa en el context ramader.

Forma normativa: muntanya.

Fonts escrites  (entre les diverses accepcions presents a les fonts escrites, reportem les que es corresponen amb l’ús tradicional del terme en ribagorçà):

– DIEC:

2 f. [LC] [GG] Part muntanyosa d’una contrada. Anar a muntanya. Criat a muntanya.

– DCVB:

|| 2. Part muntanyosa d’un país (per oposició a pla plana); cast. montaña, sierra.«Estivegem a muntanya» (o «a la muntanya»). Reberen letra com les montanyes se eren reduhides a la voluntat del senyor rey, doc. a. 1469 (Ardits, ii, 492). Els altres fugiren a la muntanya, Jaume i, Cròn., 70. Roba de muntanya: roba gruixada i adequada a les excursions per terreny montuós. «Les nines de muntanya | en fan de bon aimar; | són fresques i gelades, | això ho fa el poc treballar» (cançó pop. empordanesa).
|| 4. Herbatge situat en prats molt frescos i alterosos (Ripollès).

Transcripció fonètica:

[mon’taɲa]

Entrades similars