moltó


Mascle de l’ovella, castrat o no.

Pau Barrull Grau. El Pont de Suert

Fonts escrites:

-DIEC:

m. Mascle de l’ovella castrat. Un ramat de moltons. Carn de moltó.
m .Marrà 1.

-DCVB:

Mascle de l’ovella; cast. carnero. XXX modios de ciuada de tona, XXV moltons de magenchs, doc. a. 1097 (BABL, vi, 389). Carga de corns de bou o de moltons, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 21). Avets creat lo moltó per vestir la lana e per menjar la carn, Llull Cont. 36, 14. Que l’escrivà nostre de ració lus do ració… un moltó a divuit persones lo dia, Ordin. Palat. 172. Tornà sanch que tota fumava com si isqués tota calda del cors de hun moltó, Sermons SVF, i, 199. La pell en doble de moltó, Costa Trad. 93. «Una ovella i dos moltons | són tres animals de llana; | dos advocats i un notari, | tres lladres de cap de rama» (cançó pop. Gandesa). Moltó blanquí: el que té la pell blanca (Aguiló Dicc., però suposem que significa que té la llana blanca). Moltó pigat: el que té pigues a la cara. Moltó colom: el que té la cara blanca. Moltó barrat: el que té la cara negra. Moltó curto (Calasseit) o coa-curt (Morella): el que té la cua curta. Moltó garrofí: el que només té una banyeta molt petita (Pobla de L.). Moltó rutllat o caragol: el que té les banyes caragolades. Moltó bailat (Bagà) o ballester (Pobla de L.): el que té les banyes girades cap a fora. Moltó esqueller: el que guia el ramat. Moltó escamoter (Pobla de L.) o moltó pardal (Bagà): el que és lleuger, resolt, que surt sovint del ramat.

Transcripció fonètica:

[mol’to]

Entrades similars