menester


  1. Allò que es necessita. Torna lego que t’he de menester.
  2. Haver algú de menester alguna cosa. Caldre-li, ésser-li necessària.

Nil Barrull Grau; Josep Monforte. El Pont de Suert

Fonts escrites:

-DIEC:

m.Allò que hom necessita.
haver algú de menester alguna cosa [o fer menester a algú alguna cosa] Caldre-li, ésser-li necessària.

-DCVB:

3. Cosa necessària per a l’ús; cast. menester. «Si jo tingués lo menester, no em ficaria en romanços». Tenir el seu menester: tenir allò que basta per a les necessitats. A ton mester | no basta tant, Spill 7000. Ahont hi portaven les provisions de boca y demés menesters pel dia, Genís Quadros 163. Pagaré es deutes que ens estalonen, i encara aplegaré una bona mota per as teus menesters, Ruyra Pinya, ii, 150.

Entrades similars