malear ·


  1. Rondinar, fer escarafalls.
  2. Escridassar, dir mal d’algú o d’alguna cosa.

Teresa del Hierro Dies; Cristina del Hierro Dies. El Pont de Suert

Corresponent normatiu: maleir.

Fonts escrites:

-DIEC:

maleir:Cridar la còlera divina, la reprovació eterna, la malaurança, (sobre algú o sobre alguna cosa). Tothom maleïa el tirà, la seva crueltat. Maleïda l’hora que el vaig conèixer!

-DCVB:

maleir: 1. Cridar la còlera divina, la reprovació eterna o la malaurança contra algú o alguna cosa; cast. maldecir. Com lo usurer hac totes aquestes coses malehides…, li esclatà lo cor, Llull Felix, pt. viii, c. 6. Maleyt sia qui y mir mal, Pere IV, Cròn. 270. Jo’l malehesch si per null temps me fall, Ausiàs March, xii. Com malahí Déu la figuera, Spill 6156. a) Maleir la llagosta, les cuques, etc.: exorcitzar-les, beneint la terra perquè aquells insectes desapareguin. Fou la benedicció de la terra i se malahiren les lagostas, Rúbr. Bruniquer, v, 12.—b) Maleir el temps: beneir amb la vera creu el temps perquè sigui bo (Tamarit de la L.).
2. Dir mal d’algú o d’alguna cosa; cast. maldecir. Ohí que ells malehien Jesuchrist, Llull Felix, pt. i, c. 11. Blastoma e maleex, Llull Cont. 315, 14.

Transcripció fonètica:

[male’a] [male’ia]

Entrades similars