maití ·


Matí. Espai de temps comprés entre el començament del dia i el migdia. Aquest maití tenia molta son.

Teresa del Hiero Dies; Cristina del Hiero Dies. El Pont de Suert

Corresponent normatiu: matí.

Fonts escrites:

-DCVB:

matí: Espai de temps comprès entre la primera claror del sol i el migdia; cast. mañana. Con uench al matí dixeren: Mudem-nos, Jaume I, Cròn. 109. Un matí, abans que jorn fos, Muntaner Cròn., c. 10. Que pens la nit profit de sa gent e que ho meta en obra al matí, Jahuda Dits, c. 2. Al matí lo comte la féu venir, Tirant, c. 2. Capellans… | qui tots matins | missant combreguen, Spill 9900. Deixa’m l’aroma que als matins exhales, Verdaguer Idilis. Tot el matí vaig fer el bot, Ruyra Pinya, ii, 13. a) usat adverbialment, Matí, o De matí: a les primeres hores del matí; cast. de mañana. Adés o matí quan haurem menjat, Jaume I, Cròn. 68. Levà’s matí e ab Josep tenc son camí, Biblia Sev. 198. En l’endemà matí que serà la sancta festa, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 166). Tots dies de matí e vespre era palatiç o batalla, Pere IV, Cròn. 50.—b) De bon matí, i ant. gran matí: molt de matí. Foren tantost de bon matí allí presents, Somni J. Joan 2663. Perque són partides de casa tan gran matí, Metge Somni iv. S’aixecava de bon matí com els aucells de bosc, Ruyra Pinya, i, 156.

 

Entrades similars