magre


Peça de carn sense greix, sobretot de la cuixa del porc. Dona’m un tall de magreta.

Pau Barrull Grau. El Pont de Suert

Abril Pérez Farré. La Vall de Boí

-Fonts escrites:

-DIEC:

adj.Que té poc greix o teixit adipós. Un home magre. Una dona magra. Carn magra.

-DCVB:

1. Que té poc greix o teixit adipós; cast. flaco, magro, delgado. Vós d’on venits ni on anats, e per què sots tan magra, tan descolorida? Llull Sta. Mar. 5. Los envejosos… estan fort magres e descolorits, Metge Somni iii. Com més menjar li don, més magre està, Roq. 6. Aliments magres: aquells en què no entra greix. Donàs aflicció a son cors per fam, set, magres viandes, Llull Blanq. 28. Lo menjar magre | sols per la vida, Spill 10116. Fer magre: menjar amb abstinència de carn. a) m. (substantivat) La carn sense greix (or., occ., val., bal.); cast. magra.
2. fig. De poca substància; prim, insuficient; cast. flaco, escaso. La sement no pot tam bé multiplicar en la terra magra com en la grassa, Llull Cont. 345, 18. Aquella moneda no bastarà a la ley per lo senyor Rey donada ans serà magre de hun quart de quirat, doc. a. 1407 (BSAL, xxiii, 69). Lo delme que Chaïm donava del pus magre e minve esplet que havia, Scachs 58. Si qualcú troba magre aquest donatiu, pot contestar s’Ajuntament, Ignor. 22. Orador magre, orador que fa magres oracions y que no tenen gens de such, Lacavalleria Gazoph. Algunes frívoles, magres e no admisibles rahons, doc. a. 1432 (Miret Templers 424). L’estiu havia estat fluix i l’hivern es presentava magre, Pla CV 78.

Transcripció fonètica:

[‘maɣɾe]

Entrades similars