llest -a


Referit especialment a la fusta, o al tronc d’un arbre, per oposició a renugatda:

la fusta, pa traballar, ha de ser llesta, no ha de ser molla renugada

Vol dir que la fusta és llisa, que no fa tans o nusos.

DCVB:

5. Fi, llis, sense grops (Ribagorça, Camp de Tarr.); cast. liso. Es diu especialment de la fusta.
III. ant. Selecte; legítim, conforme a llei. La qual sabor serà feta de canyella bona e lesta, Arn. Vil. ii, 246. Ab molta dificultat se troba moneda que sia llesta y de just pes, doc. a. 1609 (Geogr. Barc. 716).
Etim.: del llatí lĕctum, ‘llegit, escollit’, part. pass. de legĕre ‘llegir, escollir’, amb la c convertida en s per influència d’altres participis com vist, quest, o de l’adverbi i adjectiu prest. Per a les accepcions del paràgraf II s’havien donat altres etimologies com a possibles (ant. alt-alem. hlesten ‘carregat’, list ‘prudent, astut’, etc.), però totes ofereixen dificultats serioses i no semblen preferibles a la que hem donada, que ja fou posada com a segura per Coromines (AIL Cuyo, iii, 176).

Entrades similars