haure


Tenir, esdevenir posseïdor.

Joan Casimiro Bernades

Fonts escrites:

-DIEC:

haver: v. tr.Esdevenir posseïdor, tenidor (d’alguna cosa), abastar, copsar. A veure qui l’haurà, aquesta plaça. És massa alt, aquell albercoc: amb la mà no el podràs pas haver. Ara te’l tiraré: vejam si l’heus.

-DCVB:

haver: 1. ant. Tenir, en general. Per zo que no agesen escusa los judeus, Hom. Org. 8. El hauia hauda la mare d’ela per muyler, Jaume I, Cròn. 34. Lavors nostra mare havia en dot lo comtat d’Urgell, Pere IV, Cròn. 28. Pots haver clara conexença de què és purgatori, Metge Somni iii. Aquella oaritat que haguist en lo començament a crear-me, Oliver Exc. 81. Yo dejun, pach bé los delmes de tot ço que he, Sermo septem art. No hages por: no tinguis por (Mall.). Lo benigne déu se acostà a mi dient: No hages por!, Alegre, Transf. 27. Haver en voluntat, en pensament, etc.: tenir la voluntat, el pensament, etc., d’una cosa. Esperants si lo dit rey de Castella haguere en voluntat de venir, Pere IV, Cròn. 373. Déu hagué en pensament la imatge e figura com faria lo món, Tomic Hist. 1. Haver consell o acord: tenir consell, posar-se d’acord, deliberar. Dins altre jorn que n’hajam acord, Muntaner Cròn., c. 72. Sobre açò que’ns fo mogut haguérem consell e acort, Pere IV, Cròn. 202. Haver per…: tenir per…, considerar com a (tal o tal cosa). Que me hajau per escusat, Tirant, c. 8. De aquí auant los hajen molt més per recomanats, Villena Vita Chr., c. 53. Haver a gràcia, a ofensa, etc.: considerar com a mercè, com a ofensa, etc. Açò us hauré a gràcia singular, Tirant, c. 18. Haver ops (ant.) o haver mester: necessitar. Que si en res lo havien ops…, tantost lo requesessen, Muntaner Cròn., c. 45. Si vosaltres mester les hauets, prenets-les, Eximplis, i, 4. Mas per axò y auem mester procurador, Somni J. Joan 708. Haver necessari: tenir necessitat. Grans peccats greus plors han necessari, Canals Carta, c. 28. Membres dissecats que haien necessari de rehumiditar-se, Albert G., Ques. 13.
2. Esdevenir posseïdor; obtenir. Dix que de on havia haguda aquella sageta, Llull Blanq. 3. Quantes victòries ha haudes sobre sarrahins, Muntaner Cròn., c. 19. Si’ls pots hauer, no’ls leys anar, Turmeda Amon. Per haver la llambrusca t’enfilaràs damunt l’om, Riber Sol ixent, 11. Haver una dona: posseir-la, tenir-hi coit. Vós havets acabat que ell haurà la dona e que vendrà a ell tot segretament, Muntaner Cròn., c. 3. A les serventes de la casa, hoc a les dides, may cessen fins que les han haudes, Sermons St. Vicent Ferrer (ap. Ribelles Biblgr. 337). En el sentit d’obtenir és viu encara el verb haver a moltes regions, i sovint la forma d’infinititu haver és substituïda per les variants haure i heure. «Debades vindràs, debades: | no l’hauràs, la meva amor; | no l’haurà sinós un jove | del poble de Llucmajor» (cançó pop. Mall.). Puis de quiscuna heuan de caritat alguna cosilla, Canyelles Descr. 251. Si en vaig heure d’enhorabones!, Ruyra Parada 3. La Carta també anirà sense orde ni concert, perquè no he pogut haure més que una talleruca de paper, Rond. de R. Val., 59. «Matina i voràs; | treballa i hauràs» (Moreira Folkl. 162). «Si jo poguera haure el qui m’ha robat la cartera, estaria molt content» (val.). «Se volia casar amb la filla de l’oncle, i no la va poder heure» (Camp de Tarr.). «No el van heure per més que van córrer»: no el van assolir (ibid.). Haver notícia (ant haver ardit, haver llengua): rebre notícia. Que totes nits me sien a la punta del port Ligat, e aquí yo hauré llengua d’ells, Muntaner Cròn., c. 129. El senyor rey ha haut cert ardit…, doc. a. 1377 (Miret Templers 440). Bé pensave hauria alguna notícia de Magalona, Comalada Pierres Prov. 27. «No he hagut cap notícia del meu fill» (Camp de Tarr.). Haver nom: tenir per nom. Un fill que hach nom Seth, Serra Gèn. 12. Ni matarian moro que hagués nom Juan, Aguiló Rond. de R. 13. Què has nom?, Penya Mos. iii, 152. Haver esment: adonar-se, adquirir noció d’una cosa. Pera que’l capellà n’hagués esment, Casellas Sots 28. A certes comarques (Empordà, Garrotxa, Penedès, Ribagorça, Pla d’Urgell) s’usa haver o haure principalment amb el significat de ‘abastar, agafar una cosa que està amunt o allunyada’. Perque la pugas heure de la branca, l’abaixaré un poquet, Cases A., Poes. 158. Jo l’he sentida a prop, | i per haver-ne un glop, | tot ho daria, Verdaguer Idilis. «Deixa’m haver la gorra, que està penjada». Haure un niu: abastar un niu, agafar-lo de la branca o d’altre lloc poc accessible (val.). «Si els posen una falta, ja no hauen el premi». «He encalçat aquell nin, però no l’he pogut haver» (Bal.). «No m’hauràs»: no m’agafaràs, no m’enganyaràs o dominaràs (Mall., Men.). No poder haver algú a cames: no poder-lo assolir, vèncer o dominar (Men., Eiv.). «Sí que m’has ben hagut!»: ho diu el qui veu que s’ha deixat enganyar o perjudicar per un altre.

Entrades similars