gavell


  1. Feix.
  2. Munt.

Sabina Lapedra. Taüll

Fonts escrites:

-DIEC:

m.Feix 1 i 3.
m.Munt 2.

-DCVB:

1. Braçat; feix de coses (llenya, herba, espigues, etc.) que es pot portar amb el braç (Empordà, Solsona, Urgell, Segarra, Cast., Llucena); especialment, Feix de sarments (Mall.); cast. haz, garbón. Un gavel de caramoxes, doc. a. 1458 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Allà ‘n sego y lligo ‘l blat, l’amor gabells m’en donave, Milà Rom. 377. Apilo un bon gabell de palla, Ruyra E-Ch 10. Pedra de gavell: pedra que es pot aixecar i portar amb les dues mans, és a dir, que ella sola ja fa gavell (Llofriu),
2. Feix de llenya menuda tapat de terra, que forma un munt per a esser cremat i servir de femada al camp (Gandesa, Tortosa, Vinaròs, Benassal, Morella, Llucena); cast. hormiguero.
3. fig. Conjunt, reunió de coses, de persones, generalment poc ordenada; cast. haz. Fan un gavell entre ones, arbreda i llenyataires, Atlàntida, v. Vels-hi aquí com las tres famílias feyan tot un gavell, Genís Julita 74. Tenir-ne un gavell de mal portar: tenir moltes tribulacions, molts treballs anguniosos (Empordà). Haver-n’hi (d’una cosa) a gavells: haver-n’hi gran quantitat. Anar a gavells: anar en conjunt desordenat (Gir., Garrotxa, Empordà). Veu a gavells cadàvers passar d’infants i dones, Atlàntida, vi.

Entrades similars