garbera


Conjunt de coses, animals, persones… disposades formant un munt. Hi ha una garbera de gent a la plaça.

Claudio Preotu Iulian; Quirc Pérez Farré; Dolors Farré Plaza; Eulàlia Ramon Señis. La Vall de Boí.

-Fonts escrites:

-DEIC:

f.Pila de garbes.
f.munt: m.Conjunt de coses les unes sobre les altres formant una elevació. Un munt de pedres, d’escombraries.

-DCVB:

1. Munt de garbes col·locades ordenadament segons una disposició determinada, bastit en el camp on s’ha segat o prop de l’era on s’ha de batre, per guardar les garbes contra la pluja mentres arriba el moment de la batuda (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. hacina. Absalon per bones gràcies mès li foch a la garbera del blat, Eximenis Terç, c. 125. Quan se minva la garbera, | per la sitja ve l’augment, Salvà Ret. 104.
2. Munt de coses posades amb cert orde, semblant a un munt de garbes; cast. montón. «Garbera de llenya» (val., mall.). Veu una garbera d’ossos; els ossos eran dels homos qui eran entrats, Alcover Rond. i, 134.
3. Munt, multitud (Cast.). A la porta del forn ne hi ha una garbera de dones, Pascual Tirado (BSCC, vi, 337).a) Fer garbera: joc d’infants consistent en tirar-se uns damunt els altres formant un munt (Alaró).

Transcripció fonètica:

[gaɾ’βeɾa]

Entrades similars