garbar


Abraonar-se entre ells, animals o persones.

Fiona Farelo Badia. La Vall de Boí

Anna Cierco. Llesp

Corresponent normatiu: agarbar.

Fonts escrites:

-DIEC:

abraonar-se: intr. pron.Llançar-se contra algú o alguna cosa. El lleó s’abraonà a l’home adormit. El noi s’abraonà damunt del lladre. Samsó s’abraonava amb les feres. S’abraonà contra l’agressor. S’abraonaren sobre en Gaspar per prendre-li la carta. Llavors en Jordi se’m va abraonar com un lleó.

-DCVB:

2. refl. Envestir-se, abraonar-se per combatre (Pont de S.); cast. agarrafarse, trabarse.
3. Envestir, escometre el gall (Bonansa); cast. embestir, acometer.

Transcripció fonètica:

[gaɾ’βa]

Entrades similars