furgar


1. Remenar una cosa interiorment, amb la mà, un bastó…

2. Ficar-se en un lloc, en un afer, tractant activament de veure, d’investigar, de saber o manejar tot el que es pugui.

Antonieta Navarri. Bonansa

Fonts escrites:

– DCVB:

1. tr. o intr. Excavar la terra amb el morro, com fan els porcs i altres animals; cast. hozar, hurgar. Que tot hom e tota persona qui tenga porchs, que no pugua aquells manar… per negunes carreres hon haia síquies, per tal com los furguen, doc. a. 1449 (BSAL, iii, 133). Com taups furgant ressurten del fons a quatre grapes, Atlàntida ix. Y’ls porcellins de la guarda | se deturen de furgar, Alcover Poem. Bíbl. 34. La mímica faràndula | que sols ja furga pels femers, Costa Horac. 90.
2. Remenar una cosa interiorment ficant-hi la mà, un bastó o altre instrument; cast. hurgar. Tres coses fan diners: fan tort, fan dret e fan furgar cony stret, Libre tres, 146. Furgar el foc: remenar-lo amb un burjó.

– DIEC:

v. tr.Remenar (un munt de coses) ficant-hi la mà, la burxa, etc.

v. tr.per ext. No s’ha cansat de furgar fins a descobrir la veritat.

Transcripció fonètica:

[fuɾ’ɣa]

Entrades similars