fesol


Fruit comestible de la fesolera, en tavelles aplanades que contenen diverses llavors en forma de renyó.

Elvira Pascual Serra; Pau Barrull Grau. El Pont de Suert

Fonts escrites:

-DIEC:

m.Mongeta: f. Fruit en llegum i llavor de la mongetera. Un plat de mongetes. Mongetes gavatxes.
m.Mongetera 1.
fesol del confit Fesol gros i vermellós.
4 fesol rènec Mongeta rènega.

-DCVB:

1. Llegum de les plantes del gènere Phaseolus, i principalment del Phaseolus vulgaris L. (or., occ., val.); cast. iudía, habichuela. E menys lo prehen | que un fesol, Spill 529. Per un cortà i mij de llentilles y un de fasols, doc. a. 1558 (Miret Templers 582). Viandes inflants axí com són faves, fasols, Cauliach Coll., ll. vi, d. 2a, c. 7. Fesol pigall: el que té més d’un color (Pallars). Fesol moro: és petit i groguenc, procedent de la India (Val.). Fesol amonquilí (Rib. de Xúquer), o Fesol monquelí (Gandia): varietat de fesol llarguer, blanc, grosset, de bon sabor. Fesol mancofí: és menut i poc cuitor, típic de Moncofa (Cast.). Fesol del Pinet: és llarguer, amb les puntes rodonetes, corbadet i de molt bona qualitat (Val., Gandia). Fesol monquerí: és més curtet que el del Pinet, i té les puntetes esclafades (Val.). Fesol de corfa i molla: és petitet, rodonenc, blanc i tendre, molt bo, i es menja el gra i la clovella (Sueca, Cullera). Fesol quarantè: és una classe de fesols que es fan en poc temps, de manera que als quaranta dies ja tenen tavelles (Ribagorça). Fesol planell: és d’una espècie particular, Phaseolus compressus, caracteritzada per la forma aplanada (or., occ.); cast. judía de Holanda. Fesols caragolins: l’espècie Phaseolus caracalla, originària de la India; cast. caracolillos. Fesol rènec: mongeta rènega (Vendrell). Fesol de careta: és de bajoca molt llarga, petit, rodonet, blavós, amb una taqueta negra a un extrem (Tortosa, Val., Sueca, Cullera). Fesol de renyó: és molt gros, blanc, corbat com un renyó, i molt bo (Val., Ribera del Xúquer). Fesol de garrofa: és de color negrós amb taques roges, molt bo (val.). Fesol de la botgeta: és petit, rodó, vermellet (Ribagorça, Ribera del Xúquer). (En algunes comarques catalanes, principalment a l’Urgell i a la Segarra, es dóna el nom de fesol al llegum Phaseolus quan és sec, reservant-se el nom de fesola al llegum verd o tendre amb la tavella).
2. Llegum de diferents espècies del gènere Dolichos, i principalment del Dolichos melanophthalmus DC. (Olot, Empordà, Mall.) ; cast. garrubia. A Olot en diuen fesols banyolins, i a Mallorca se’n dístingeixen algunes varietats. Fesol blanc: és fi, de moltes bajoques, de color molt blanc. Fesol negre: és de color fosc, no tan bo com el blanc, i es menja amb la clovella. Fesol roig: fa la bajoca molt llarga, devegades de més de dos pams, amb més de vint bessons. Fesol de cuc: té la bajoca llarga fins a tres pams (Artà). Fesol jueu: és molt bo, blanc (Campanet, Petra). Fesol confit: és gros, rodó, vermellós i molt bo (Campanet). Fesols carners: l’espècie Dolichos sinensis, abundant a Catalunya; cast. frijolillos.
3. Llegum de les plantes del gènere Pisum, i principalment del Pisum sativum (Men.); cast. guisante. (V. pèsol).
4. Fesol bord o Fesol de gos: planta solanàcia de l’espècie Physalis Alkekengi (or., occ.); cast. vejiga de perro. (V. bufeta || 5).
5. Fesol d’olor: planta lleguminosa de l’espècie Lathyrus odoratus (Men.), que es conra en els jardins pel seu bon aroma; cast. galbana, guisante de olor. A Menorca es coneix una altra espècie amb el nom de fesol del Toro, que és el Lathyrus latifolius.
6. Fesol de garroveta: varietat de fesol que es menja tendre amb la bajoca (Men.); cast. guisante mollar, tirabeque.
7. Fesol de llum: mena de fesol negre que els nois encenen i fa claror durant cert temps (Freginals).
8. fig. Enze, curt d’enteniment (Camp de Tarr.).
Loc.
—a) Mastegar fesols: parlar entre dents, sense dir les coses clares (Mall.). Si en parlan, heu fan com qui mastega fasols, Roq. 43. Diu quatre paraules mastegant fesols, Ignor. 32.—b) Mirar-se com els fesols: mirar-se de mal ull, tenir-se aversió una persona amb una altra (Mall.). Es diu perquè els fesols (|| 2) tenen l’ullet o cara que forma concavitat, de manera que sempre solen quedar d’esquena un respecte de l’altre, sense donar-se la cara mai.
Refr.
—a) «Qui no cull un fesol, no en menja quan vol» (Camp de Tarr.); «Qui no aprofita un fesol, no menja pa quan vol» (Segarra, Urgell): vol dir que cal aprofitar les coses encara que sien petites, perquè totes tenen algun valor.—b) «Els fesols, sense aspre, no pugen»: vol dir que generalment els homes necessiten algú que els ajudi per a prosperar i fer-se amunt (Olot).—c) «A la collita se veurà el fesol»: vol dir que a la fi de les empreses es veu el resultat, i no abans (Mall.).

Transcripció fonètica:

[fe’zɔl]

Entrades similars