ferrada


Recipient de forma troncocònica invertida o cilíndrica, de fusta ferrada, amb una ansa semicircular que el subjecta per dos punts diametralment oposats de la seua base superior, i que s’usa generalment per a posar, poar o transportar aigua.

Sabina Lapedra. Taüll

Remei Lluch Saura; Maria Jesús Llorens i Cambray; Sebastià Jordà Ruiz; Laia Pascual Serra; Teresa del Hierro Dies; Pau Barrull Grau; Susana Burillo. El Pont de Suert

Unai Farré Rami; Claudio Preotu Iulian; Eulàlia Ramon Señis; Alba Señis Durano. La Vall de Boí

Fonts escrites:

-DIEC:

galleda: f.Vas de fusta, de zenc, etc., generalment de figura de con truncat o cilíndrica, amb una ansa semicircular que la subjecta per dos punts diametralment oposats de la seva base superior, el qual serveix per a contenir o transportar líquids.

-DCVB:

1. Recipient cilíndric o troncocònic, fet de dogues de fusta voltades de cércols de ferro, per a tenir aigua, vi, llet, etc.; cast. herrada. Una farrada o galleda de fust, doc. a. 1403 (Aguiló Dicc.). Estaven sobre lo pou dos ferrades en una corda ab què trahien aygua, Faules Isòp. 129. En un ban la ferrada, en l’altra el pallaçó, Berga MT 15. A certes regions, com Mallorca, les ferrades s’usen gairebé exclusivament per a munyir; a Catalunya és freqüent emprar-les per a tenir aigua i per a treure-la del pou. A l’Horta de València, Xàtiva, Alacant, la ferrada és més ampla que alta i serveix per a rentar l’escurada, fregar els pisos i tenir la roba en remull.
2. per ext., Galleda de metall o de terrissa que serveix per als mateixos usos indicats (or., occ., val., bal.); cast. cubo, balde.
3. Mesura antiga de líquids, que era el contingut d’una ferrada mitjancera. Lo quarter del vin a mesura de València en què ha tres ferrades de cort a sis persones lo dia, Ordin. Palat. 172. Per fer dos pitxers grans cascun de una ferrada, Inv. Anfós V, 187.
Cult. pop.
Ball de la ferrada: dansa carnavalesca en la qual un fadrí armat d’un fuet se situa al costat d’una ferrada plena de llet o de calç, posada en terra, i la defensa a fuetades contra els altres fadrins que, fent rodona i dansant, procuren acostar-se a la ferrada i apoderar-se’n (Gòsol). Cf. Dicc. Dansa, i, 255.
Loc.
—a) Tenir el cap com una ferrada: tenir el cap molt carregat, marejat, dolorit.—b) Cagar dins sa ferrada: fer una cosa desencertada, quedar malament (Bal.).
Refr.

—«Sa càgola més petita caga dins sa ferrada» (Ciutadella); «Sa cabra més ronyosa caga dins sa ferrada» (Mall., Men.): vol dir que sovint l’individu més insignificant té més gosadia que el més capacitat.

font:DCVB

font:DCVB

Transcripció fonètica:

[fa’raða], [fe’raða]

Entrades similars