estossar


1. Caure de cap.

Irene Fondevila. Santorenç

2. Xocar o caure.

Josep Alonso Badia; Ona Mestre Pallàs. El Pont de Suert

Fonts escrites:

– DIEC:

v. tr.Aterrar a cops.

– DCVB:

Esbaltir; tupar fins a estabornir o fins a matar (Rosselló, Empordà, Vic, Manresa). Si en sortís un llop, prou l’estossaríem En Xaneta i jo, Ruyra Parada 15. L’haig d’estussar a cops d’escombra, Girbal Oratjol 247. Vol matar una vaca… d’un cop de puny su’l cap l’estussa, Saisset Munt de coses, 6.

Es tracta d’un derivat de tossar i en primera instància de tos.

Transcripció fonètica:

[asto’sa]

Entrades similars