esportellar


Trencar (alguna cosa, especialment un recipient d’obra o de vidre) llevant-li un trosset de la boca o de la vora.

Maria Jesús Llorens i Cambray. El Pont de Suert

Fonts escrites:

-DIEC:

v. tr.Obrir portell (en un mur, una muntanya, etc.).
tr.Trencar la vora (d’un recipient).

-DCVB:

1. Obrir formant portell; cast. desportillar. Turons que el raig esportella, Llorente Versos, i, 94. a) refl. Tan bon punt a les ones lo Calpe s’esportella, Atlàntida v.
2. Trencar la vora d’un recipient o altre objecte; cast. desportillar. Font com aquella que raja del cànter esportellat, Rector de Vallfogona 63 (ap. Aguiló Dicc.).
3. refl. Perdre una o algunes dents, de manera que resti llur buit entre les altres de la dentadura; cast. desportillarse. Som esportellat, me manquen ses dents de davant, Pons Llar 40.
4. refl. Aclarir-se el cel, retirar-se els núvols (Pla d’Urgell); cast. serenarse. «Lo temps s’esportella» (Fulleda). «El sol s’esportella»: el sol comença a deixar-se veure entre els núvols.

Entrades similars