esmolls ·


Instrument en forma de tisores, amb les dues làmines adequades a l’objecte que hagi de pinçar, emprat per a agafar, transportar, etc., objectes calents.

Maria Jesús Llorens Cambray. El Pont de Suert

Josep d’Escoll. Igüerri

Marisol García. Durro

Corresponent normatiu: molls.

Fonts escrites:

-DIEC:

molls: m. pl.Instrument compost de dues fulles de ferro unides per un clauet en forma de tisores, que serveix per a agafar les brases del foc, per a encrespar els cabells, etc.

-DCVB:

molls: Instrument compost de dues fulles de ferro unides per un clau a manera de tisores, però de tal forma que coincideixin de pla els dos extrems d’una i altra, i que serveix per a agafar les brases del foc o altra cosa perillosa d’agafar amb els dits, per a encrespar els cabells, etc.; cast. tenazas, tenacillas. Item unes molls, doc. a. 1444 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Los instruments serrals alguns són abtes… a traure, axí com tenallas e molls, Cauliach Coll., pròl. Uns molls de ferro bons, doc. a. 1606 (BABL). L’avi ab les molles de la pipa arreplegà una brasa per encendre-la, Genís Julita 14.
Var. form.:
esmolls; ermolls; almolls; aumolls; esmolles (Una brasa que agafen amb ses esmolles, Alcover Cont. 503); ermolles.

esmolls

Transcripció fonètica:

[az’mɔʎs]

Entrades similars