esllomar


Fer malbé el llom (d’una persona o d’un animal).

Marisol García. Durro

Fonts escrites:

-DIEC:

v. tr.Crebantar, fer malbé els lloms (d’algú, d’alguna bèstia). Aixecant aquell pes, em vaig esllomar.
intr. pron.Algú o algun animal, consentir-se els lloms. Amb aquesta feina tan dura s’esllomarà.

-DCVB:

Malmetre els lloms; fer mal als renyons; cast. deslomar, derrengar. A-y molts caualls qui han mal e gran dolor en los loms, e diu hom los eslomats, Dieç Menesc. 44.

Transcripció fonètica:

[azʎo’ma]

Entrades similars