esgelagra ·


Arbust espinós, de color verd grisós i espines d’1 a 1’5 cms, que forma mates arredonides; fa flors grogues a la primavera, que donen una olor intensa en els erms on és nombrosa.

Web:

http://www.floracatalana.net/genista-scorpius-l-dc-in-lam-et-dc-subsp-scorpius

Forma normativa: argelaga

Fonts escrites:

DIEC:

argelagaArbust de la família de les papilionàcies, molt espinós, grisenc, de fulles simples i escasses, flors grogues que s’obren a la primavera i fruit en llegum (Genista scorpius).

DCVB:

Fon.: əɾʒəláɣə (Puigcerdà, Gir., Llofriu, Sant Feliu de G., Centelles, Barc., Llucmajor, Migjorn-Gran, Eivissa); əɾʒəláɣɛ (Pobla de L., Torelló, Sta. Col. de Q.); aɾʤeláɣɛ (Ll., Tremp, Fraga, Artesa); aɾʤeláɣa (Perles, Pobla de S.);əɾʒəláʝə (Manacor); əɾʒiláɣə (Penedès, Vendrell); əɾʤiláɣə (Tarragona); aɾʒiláɣɛ(Falset); aɾʤiláɣa (Tortosa, Morella, Benassal, Castelló, Alcoi); aɾʧiláɣa (Val.);aɲʤiɫáɣa (Benilloba); aɲʤeláɣa (Ador, Pego).
Sinòn.: || 1, bàlec, gatosa blanca, gatosa marina;— || 3, garrover del diable.— || 4, gatosa.
Etim.: de l’àrab espanyol arjilāqa, mat. sign., que es troba documentat en un manuscrit del Mosta’ini segons Dozy Gloss. 372, i que és adaptació d’un mot pre-romà (ibèric? basc?) que devia esser *aielaga *agelaga, segons que ha raonat eruditament Corominas DECast, i, 329-331.

Transcripció fonètica:

[esʧe’laγɾa]

Entrades similars