esfugar ·


  1. intr. pron. Desaparèixer d’un lloc.
  2. tr. Causar espant (a algú).

Marisol García. Durro; Maria Jesús Llorens i Cambray. El Pont de Suert

Corresponent normatiu: no en consta.

Fonts escrites: no en consta.

Nota: No trobem cap rastre de documentació on aparegui aquesta entrada, ni en els diccionaris ni fent recerca a Internet. Tanmateix, el mot sembla un derivat d’esfumar, provinent d’un primitiu fum, amb un creuament posterior amb fugar-se, que tindria un significat semblant.

Transcripció fonètica:

[asfu’ɣa]

Entrades similars