escornar


Traure o trencar-se els corns o banyes un animal.

Marisol García. Durro

Fonts escrites:

-DIEC:

v. tr. Llevar els corns (a un animal, a una cosa). Escornar un bou. Escornar un carrac.

-DCVB:

1. Llevar les banyes; cast. descornar. Idò jo m’esconnaré! diu es bou; i encara no hu va haver dit, com bones caparrades p’en terra!, fins que no tengué tros de banyam dret, Alcover Rond. vii, 313. Si una vaca barallant-se o per encontre pert una banya, queda escornada, Scriptorium, abril 1925.
2. Tallar a un arbre els brots que treu cap amunt (Manacor); cast. desmochar.
3. Llevar algunes de les parts precises que constitueixen una cosa completa o cabal; cast. descabalar (Un Mall. Dicc.).
4. fig. Disminuir allò que s’ha de donar; donar poc o amb parsimònia; cast. escatimar, escasear (Un Mall. Dicc.).
5. Escairar els taps, tallar-ne els corns (Palamós, St. Feliu de G.).
6. fig. ant. Enganar; burlar. Fembres volen haver | e ab eylles geser. | Diré-us con ho fassats, | fort bé los escornats, | que si ho sabets fer, | diners ne porets trer, Libre Mariners.

Transcripció fonètica:

[askoɾ’na]

Entrades similars