escopetejat -ada ·


Que va, marxa o circula molt de pressa.

Marisol García. Durro

-Corresponent normatiu: escopetejar.

Fonts escrites:

-DIEC:

v. tr.Tirar trets d’escopeta (a algú o a alguna cosa). Prou l’hem escopetejada, però no l’hem poguda tocar.
tr.  Ferir d’escopetada.
tr.anar escopetejat: No disposar d’un moment de respir en la feina.

-DCVB:

Disparar escopetades; ferir d’escopetada; cast. escopetear, tirotear. No dexant… los turchs de acostar-se en el nostro camp escopetetjant y nafrant alguns cristians, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 773). Ja no hi flamejava aquella bandera que ells havien escopetejat tant, Oller Rur. Urb. 51. Fer sortir el sometent… que escopetegés l’aire amb salves ben estrepitoses, Ruyra Pinya, i, 80.

Nota: trobem el mot als diferents diccionaris, però amb un significat lleugerament diferent. Òbviament, el nostre significat prové del primitiu tirar trets d’escopeta, però el significat que trobem documentat no escau clarament al nostre. El que més s’hi assemblaria és l’entrada del DIEC anar escopetejat amb el sentit de no tenir ni un moment de descans, però tot i així difereix del nostre.

Transcripció fonètica:

[askopete’jat]

Entrades similars