escarramar ·


Eixarrancar-se, obrir-se de cames. Caminar escarramicat.

Marisol García. Durro

Corresponent normatiu: escarranxar-se.

Fonts escrites:

-DCVB:

Eixancarrar (occ., val.); cast. esparrancar. «Lo saltarell s’escarrama i després salta». «No t’escarrames, que te faràs mal!»

Transcripció fonètica:

[askara’ma]

Entrades similars