escalabrar


Ferir algú al cap.

Marisol García. Durro

Sabina Lapedra. Taüll

Fonts escrites:

-DIEC:

v. tr.Trencar el cap (a algú).
v. tr.Fer un dany molt greu (a algú o a alguna part del cos).
v. tr.Perjudicar greument. La pedregada ha escalabrat la collita.

-DCVB:

1. Ferir en el cap produint trenc o cop greu; cast. descalabrar. Per ext., Ferir greument a qualque part del cos. De les mares n’i hac moltes nafrades deffensant llurs fills… e les lasses de mares traballades e scalabrades prenien lurs fills axí morts degollats e portaven-los a lurs cases plorant, Pere Pasqual, Obres, i, 57. Lo mul li donà una coça… en lo mig del front… La rabosa dix llavòrens ab grans rialles: jur-te que ets estat escalabrat per judici verdader, Faules Isòp. 2. Cahent, ell se escalabrà gravement lo cap, Lacavalleria Gazoph. Els minyons… se’n posan a fer foc y set soldats escalabran, cançó pop. (ap. Milà Rom. 112). Un atlot caygué d’un abre y se va escalabrar tot, Ignor. 63.
2. fig. Perjudicar greument; cast. descalabrar. «Jo pensava que ses dones | eren com Sant Honorat, | que cura de mal de cap, | i per donar-ne són bones; | s’homo qui se posa amb dones, | sempre en surt escalabrat» (cançó pop. Mall.). Y tots quants se posavan amb ell en sortian escalabrats, Aguiló Rond. de R. 16.

Transcripció fonètica:

[askala’βɾa]

Entrades similars