escabot ·


Ramat petit de bestiar.

Marisol García. Durro

Sabina Lapedra. Taüll

Corresponent normatiu: escamot.

Fonts escrites:

1. Ramat petit de cabres o d’ovelles, que generalment no excedeix de la dotzena de caps (Ribagorça, Pallars, Cardós, Conca de Tremp, Ribera del Sió, Sta. Col. de Q.). Escabot d’esquellers: conjunt de tres o quatre crestons i altres tants de moltons, que van davant davant les guardes de bestiar en anar a muntanya i guien el ramat amb el soroll de les esquelles i trucs (Pont de S.).
2. Colla poc nombrosa de persones (Cardona, Solsona, Camp de Tarr.); cast. grupo.

Nota: el mot és compartit amb l’occità, on s’usa des dels Alps fins al Bearn. També s’usa en pallarès.

Transcripció fonètica:

[aska’βɔt]

Entrades similars