ensopir


 Posar (a algú) en un estat de mig adormiment, adormir lleugerament.

Marisol García. Durro

Fonts escrites:

-DIEC:

v. tr. Causar ensopiment (a algú). El beuratge ha ensopit el malalt.
intr. pron.Caure en ensopiment. Estant aquí tot sol, m’he ensopit.
tr.Enganyar (algú) per treure’n algun profit.

-DCVB:

1. Posar en un estat de mig adormiment, d’espessor de cap, en què un no s’adona ben bé de les sensacions ni de les idees; cast. amodorrar. «El sol queia de ple i ens ensopia». «El malalt ha tornat a ensopir-se». L’amor que el teu cor agensa | tes potències fa ensopir, Aguiló Fochs foll. 18. Evocà en son cor el greu succés d’aquell dia i tot ell s’ensopí, Pons Llar 88. En Lluis… comprenent son estat, s’ensopia de nou, Pons Auca 207.
2. fig. Posar en un estat d’inacció. «El plet s’ha ensopit»: s’ha sobressegut (Muntanya, ap. Aguiló Dicc.).

Transcripció fonètica:

[ansu’pi]

Entrades similars