ensopegar


  1. Descobrir per casualitat, encertar-se.
  2. Encertar, trobar. I així mateix, ho ha pogut ensopegar.

Josep d’Escoll. Igüerri

Marisol García. Durro

Fonts escrites:

-DIEC:

tr.Encertar a trobar. El vaig ensopegar a casa seva. He ensopegat la resposta correcta!
intr. pron. Escaure’s. Aquest any Nadal s’ensopega en dilluns. Aquell dia justament, m’ensopegava a passar per allà.

-DCVB:

2. tr. Trobar per casualitat, sense cercar; cast. topar, encontrar. Se’n baixa a l’hort Na Rosalia…, n’ensopega un ros infant, Verdaguer Idilis. Algun tirà semblava voler descarregar sa ira en el primer que ensopegués, Verdaguer Exc. 66. Li semblava que havia ensopegat l’Amèrica sens atravessar lo districte, Vilanova Obres, iv, 99. Vaja una colla de farts que he ensopegat!, ibid. 30.
3. intr. o tr. Trobar una cosa que es cercava i que era difícil de trobar; cast. acertar. Esferehida la Tuyas… no ensopegava ab res, ab tot y escaure’s cada cosa a puesto, Pons Auca 46. Ab l’únich fi d’ensopegar-la sola, Pons Auca 115. Llavò ensopegar bons rahors, bona passadora y un tros de canya, Penya Mos. iii, 119. Ensopegar una bona diada: encertar un bon dia (per a una festa, una caçada, etc.). «Aquesta noia s’ha casat i ho ha ensopegat bé; es pot dir que és ben feliç».
4. refl. Trobar-se casualment, esdevenir-se sense cercar-ho; cast. acertar, acaecer. «Si s’ensopega una pluja, tindrem bona anyada». Aquí, el dia 11 de juliol en què m’hi ensopego, comencen a segar els blats, Verdaguer Exc. 24. Si ara fos regidor y s’ensopegués a haver de pendre la paraula per defensar lo partit, Vilanova Obres, iv, 53. Ab tot y aquestes sorts, que no s’ensopegan sovint, portareu una pesseta a casa, Pons Auca 284.

Transcripció fonètica:

[ansope’ɣa]

Entrades similars