eixir


Sortir.

Gala Pons. El Pont de Suert

Fonts escrites:

-DIEC:

v. intr. Sortir.

-DCVB:

1. Anar de dins a fora (d’un recinte, habitació, clos o lloc en general). a) intr. Ela audí dir que nostre seinor era en aquela terra et exí de sa terra et anà cercar lo seinor, Hom. Org. 7 vo. Com hom, Sènyer, veu alcun home mort e’l veu hom soterrar e pudrir dejús la terra, e no veu hom la ànima que n’ix, Llull Cont. 236, 19. Abdues les pedres se trencaren, e ixqué’n tan gran foch, que il·luminà tota la host del rey, Llull Fèlix, pt. iii, c. 6. No y avia porta ni finestra sinó aquella per on exist, e aquella fem nós ben tancar e sagellar, e jamay no’n isquist per aquella, Pere Pasqual, Obres, i, 152. Que no isca de port ne hi entre sens voluntat dels mercaders, Consolat, c. 62. Si nengun hom exive de la terra del dit senyor comte, doc. a. 1342 (Priv. Ordin. Valls Pir. 213). Jamay no isquera de casa sens licèntia mia, Metge Somni iv. Huy per lo matí, quan isquist de casa, Sermons SVF, i, 60. Veu lo rey que exia de hoyr missa, Tirant, c. 6. Eixir en terra: desembarcar. E foren aquests, aquels qui exiren en terra, don Nuno e don R. de Muntcada, Jaume I, Cròn. 60. Mariner és tengut de no exir en terra ne anar sens paraula del notxer, Consolat, c. 166. Pierres estaua cansat de la mar e isqué en terra, Comalada Pierres Prov. 69. Eixir a cambra, o simplement eixir: (ant.) evacuar el ventre. Los bolqués sullen, | d’aygua los mullen, | fingint prou ixen | e que bé pixen, Spill 9143. b) refl. Encontram en Guillem de Mediona… e exia’s de la batayla…, Jaume I, Cròn. 64. Aloma ixqué-se’n de la capella, Llull Blanq. 6. Si donchs de la ciutat e de sos termes no’s exia per mudar son domicili, Cost. Tort. I, v, 7. Ell e l’almirall son fill exiren-se de les galees, Muntaner Cròn., c. 67. Theodorich pres comiat del emperador e isqué’s de Roma, Genebreda Cons. 7. Puix així és, ix-te sus ara de la montanya y no tornes jamés ací, Faules Isòp. 97. Y que se’n vaji allà hont vulgui! recalcà la Tuyas exint-se del cel-obert, Pons Auca 153. Eixir-se un líquid (o el recipient que el conté): sobreeixir, vessar. Si aquella stiba se exirà o vessarà alguna quantitat de vi, Consolat, c. 205. Eixir-se el ses: (ant.) sortir l’extrem del budell cular.

Transcripció fonètica:

[ej’ʃi]

Entrades similars