dagada ·


Tall gros, ferida.

Sabina Lapedra. Taüll

Corresponent normatiu: no en consta.

Fonts escrites:

Al DCVB apareix el verb reflexiu dagar-se, amb el significat de “posar-se neguitós d’impaciència”. Es tracta d’un derivat de daga, el qual havia de passar forçosament pel verb dagar amb el sentit de ferir amb una daga. El participi d’aquest verb és el que hauria donat lloc al nostre substantiu.

Transcripció fonètica:

[da’ɣaða]

Entrades similars