curcó ·


Persona que no para mai, que tot ho vol saber.

Marisol García; Durro

Corresponent normatiu: corcó

Fonts escrites:

-DIEC

corcó: m.Persona insistent, porfidiosa. Quin corcó, aquest xicot: no para de demanar-me coses.

-DCVB

corcó: 3. met. Persona molt treballadora, que no cessa de treballar (Solsona, Barc.); cast. hormiguita. «Aquesta noia és un corcó de feina». «Treballa com un corcó»: treballa incansablement.
4. met. Persona amoïnosa per la seva insistència a demanar o a parlar (Barc.); cast. pelmazo, pedigüeño.

Transcripció fonètica:

[kur’ko]

Entrades similars