costera ·


Pendent, inclinació de la superfície d’un relleu: vessant, talús, aiguafons, etc.

Marisol García; Durro

Corresponent normatiu: coster. El DIEC documenta costera com adjectiu: una baixada molt costera. En canvi, no hi entra l’adjectiu substantivat, així com ho fa el DCVB.

Fonts escrites:

-DIEC

coster -a: adj. [LC] [GG] [GL] Rost 1. Un camí coster.
m.Costa, pendent.
m.Part lateral d’una muntanya.

-DCVB

1. Costa; pendent d’una muntanya o d’un terreny en general (Tamarit de la L., Tortosa, Morella, Val., Alcoi, Mall.); cast. cuesta, declive. Uedar no pogueren les altes costeres | per hon li tirauen de mort les canteres, Passi cobles 71. Dos hores fa que caminen | sense treva ni repòs | aspra costera devallen, Llorente Versos, i, 154. «Tu que sembres i llaures per les costeres, quan vinga la collita, colliràs pedres» (refr. Alcoi).

Transcripció fonètica:

[kos’teɾa]

Entrades similars