conhort


Coratge. M’he de fer el conhort que em podré curar.

Maria Jesús Llorens i Cambray; el Pont de Suert

Nota: trobem el mot a tots els diccionaris, però no amb l’accepció que nosaltres relatem.

Fonts escrites:

-DIEC

m.Acció de conhortar o de conhortar-se; l’efecte. Donar conhort a algú.
m.Allò que conhorta. Tu ets el meu conhort.

-DCVB

Acte i efecte d’aconhortar; consol, conformança; cast. consuelo, alivio. Volentat m’es venguda que do conort e consolació a mi metexa, Llull Blanq. 23. Aquest es lo conort de amor e fe conjugal que yo tenia en vos? Tirant, c. 3 Sens conhort clama y sospira, Camps i Fabrés, Poes. 45. La gracia y la rahó l sense ningun aconort, Ciuffo Folkl. Alg. 260. Mon conhort queda estingit, Salvà Poes. 26. Sens trobar en la dura brega mes aconhort que fer el bé al prohisme, Víctor Català (Catalana, x, 3).

 

Transcripció fonètica:

[kon’oɾt]

Entrades similars