collació ·


Àpat fet durant la vetllada on es consumien bàsicament productes de casa.

Abril Pérez Farré; la Vall de Boí

Laia Pascual Serra; el Pont de Suert

Corresponent normatiu: col·lació

Fonts escrites:

-DIEC

col·lació:

f.En els antics monestirs, conversa que es tenia als vespres sobre coses espirituals.
f.Àpat lleuger que es feia després.
f.Àpat lleuger.

-DCVB

col·lació:

3. En els antics monestirs, conversa que es tenia als vespres sobre coses espirituals i que anava seguida d’una menjada lleugera anomenada també col·lació. E axí menjaren e tengueren lur collació sancta e axí de paraules com de menjar, Pere Pasqual Obres 68. Uns hòmens d’orde stauen faent collació, e parlauen entre ells de les coses mundanals, Eximplis, ii, 18.

6. ant. a) Menjada lleugera que es feia a part de les dues menjades principals del dia. Com tots los stats hagueren acabat de dançar portaren la collació de matí, gingibre vert ab malvesia; e açò fan per ço com la terra és molt freda, Tirant, c. 44.—b) Menjada o beguda de coses dolces per refrescar o celebrar una festa. No li fo dat boure ne feta collació alguna, Ardits, i, 16 (a. 1391). La collació se féu molt gran: aquí vírats gast de infinits confits, de çucre e de preciosos vins, Curial, i, 23. En les cases emperò dels sposats no si do neguna manera de collació de confits, doc. a. 1495 (BSAL, ii, 360).
7. a) Menjada lleugera que es fa en lloc de sopar els dies de dejuni. Llavò fent sa colació un poc més afavorida, Alcover Cont. 63. En la colació del vespre se solen menjar los clàssics panadons, Serra Calend. 104.—b) Resopó, repeixó nocturn i festós (Pont de S.).

Transcripció fonètica:

[koʎasi’o]

Entrades similars