colar ·


Marxar, anar-se’n.

Pablo Ferrán; Pere Feixa Morancho; Lídia Troguet Garcia. El Pont de Suert

Corresponent normatiu: el DIEC documenta colar amb l’accepció de passar un líquid per un colador, que és l’accepció d’on deriva la nostra variant, però no inclou el nostre significat. En canvi, el DCVB sí que ho fa. Tanmateix, ho documenta en una accepció reflexiva, cosa que no fem pas nosaltres.

Fonts escrites:

-DCVB

refl. Descomparèixer, fer-se fonedís; cast. colarse, desaparecer. «Després de colar-se el sol»: després de pondre’s el sol (Pont de S.). «Per on s’ha colat el teu xiquet?» (val.).

Transcripció fonètica:

[ko’la]

Entrades similars