ço


Aquesta forma s’utilitza específicament en expressions com ço de seu, ço de nostre… amb el sentit de casa seua, casa nostra… (les seues propietats, les nostres propietats…), no només en el sentit de “casa de” com a edifici sinó incloent tot el que forma part de la casa en sentit ampli, especialment les terres: Josep tè els vaques a ço de seu.

Emprat també precedit per en: en ço de (pron. ‘ançò de’).

Bernat Estop. Vilaller.

Fonts escrites:

– DIEC:

2 ço del meu (o del teu, etc.) Allò que és propietat meva, o teva, etc. Despengué de ço del seu 10.000 escuts.

– DCVB:

|| 4. Ço seguit de la preposició de, serveix per a expressar la propietat, les coses que un posseeix, sien béns movents, sien immobles. «Treballaré en ço meu»: dins les meves terres (Pallars). «Entra en ço d’En Pere»: entra a la terra d’En Pere (Vic, Lluçanès). «Tota la terra que cultivàvem era en ço del nostro» (Borredà). «Ès una vesina de ço nostre»: del nostre tros de terra (Tremp). «Estem en ço de Rafeló»: dins les terres d’En Rafeló (Ribagorça). «Mon pare està en ço des seu» (Men.). «En ço d’altri no hi vull caçar» (Men.). «Avui hem caçat en ço des nostro i en ço d’un amic» (Mercadal). «Allò ja és en ço d’En Saura i no en ço de N’Olives» (Mercadal). «Hem dinat en ço mon pare»: a casa de mon pare (Alcanar). Prop la tenesó o ort de son vesí… sinó dins so del seu, doc. a. 1292 (RLR, iv, 513). Negú no ha poder en ço d’altri, sinó aytant com aquell de qui és li’n dóna, Consolat, c. 217.Si per aventura los fayl alcuna cosa de ço del lur, doc. a. 1305 (Capmany Mem. iv, 33). Que deliure lo dit catiu ab ço del seu, com sia stat pres en fe,doc. a. 1325 (Capmany Mem. ii, 90). A la qual obra… prometem fer e complir de zo del nostre, doc. a. 1331 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Alguns pageses del dit loch qui tornauen en ço del lur, doc. a. 1390 (Est. Univ. xiii, 373). Veus que Achilles conseyla que’ns en tornem en ço del nostre, Hist. Troy. 257. Que fahessen fahena en ço de llur senyor, doc. a. 1406 (BSAL, xxi, 348). Lo duch de Borgunya se’n anà a la sua terra, e lo comte de Foix semblantment en ço del seu tornà, Curial, ii, 140. Trasqué la creatura del ventre de la reyna, e porta’l-se’n en so del seu e féu-lo nodrir, Tomic Hist. 42. Com es jugador que… dobla ses postes, i s’hi juga ço dels seus i ço dets atros, Ruyra Pinya, ii,200. Per viure a costes de ço nostre, Caseponce Man. 154.
Var. form.: açò (assò).
Etim.: del llatí ecce hŏc, ‘això’.

Transcripció fonètica:

[sɔ]

Entrades similars