cingla


Corretja situada per damunt de l’albarda amb què es lligava la carga als animals.

Sabina Lapedra. Taüll

Fonts escrites:

– DIEC:

f.Faixa, corretja o corda emprada per a assegurar l’albarda, el bast o la sella, per sota el ventre de l’animal. Estrènyer la cingla a un mul, a un cavall.

– DCVB:

1. Corretja o faixa de cuiro o de cànem, de devers deu cm. d’amplària, que passa per davall el ventre d’un animal de càrrega i serveix per a subjectar la sella, bast, albarda o altre aparell (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. cincha. Tota càrrega de cingles… o de cordam, Leuda Puigc. 1288. No’ls tocaria aygua entrò a les cingles, Muntaner Cròn., c. 117. Quinque pesses de singles de roure grosses, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 413). Una sella de rocí menys de cingles, doc. a. 1410 (Alòs Inv. 15). Trobareu una gran céquia de aygua, que dóna a la mula fins a les cingles, Tirant, c. 96. Un cingla doble de cavall, Assign. Pr. Viana 257. Unes singles de la mula ab les sivelles o caps daurats, doc. a. 1515 (Miret Templers 572).Cingla doble: la que consta de dues faixes de cànem. Cingla trinca: la que consta de tres faixes de cànem i serveix per a les selles de brilla (Un Mall. Dicc.).

Transcripció fonètica:

[‘siŋgla]

Entrades similars