carnús


1. Carronya.

2. Persona, dolenta, retorçuda, maliciosa.

3. Trapella. No tornis, carnús!

Sabina Lapedra. Taüll

Anna Cierco. Llesp

Josep Alonso Badia. El Pont de Suert

Guillem Monsó Ramon. El Pont de Suert

Marisol Garcia. Durro

Fonts escrites:

– DCVB:

3. Animal mort, o tros de carn que es corromp (pir-or., Pallars, Tremp, Urgell); cast. carroña. Una barreja de carnús que salta | és aquest món mig lliure mig esclau, Sagarra Comte 272.
4. Home brut, deixadot, que fa fàstic (Lluçanès, Barc., Tarr.); cast. zarrapastroso. Mal que el burg-mestre fos lleig i carnús, tot això no prova res contra mi, Ruyra E-Ch 94.

– DIEC:

m.Carronya 1.
m.Home brut, deixat.
m.Home de molta còrpora i de poc enteniment.

 

Transcripció fonètica:

[kaɾ’nus]

Entrades similars