capcincle ·


Anella de fusta de la punta del ramal o de la cingla.

Sabina Lapedra. Taüll

Corresponent normatiu: capcingle

Fonts escrites:

– DIEC:

capcingle: m. Anella de fusta o de ferro de l’extrem de la cingla.

– DCVB:

capcingle: 1. Anella d’ullastre o d’altra llenya vincladissa, en forma semicircular amb els extrems units per un travesser recte, que va posada al cap de la cingla i serveix per estrènyer fortament aquesta i subjectar-la al bast o a altra cosa (Freginals, Sanet, Mall., Men.); cast. vilorta de cincha. També es diu capcingle una altra classe d’anella, de forma més irregular (n.o 2 del gravat), que serveix per fermar una corda ben estreta (Mall.).
|2. Correja que lliga la part superior del batall a la part superior interior de la campana (Falset).

capcingle

Font: DCVB

Transcripció fonètica:

[kap’siŋkle]

Entrades similars